Veure o mirar?
L’altre
dia la Palmira em deia que se sentia com un sac de patates, físicament pesada,
deixant-se caure d’un sofà a l’altre, al llit i a la cadira. Jo li vaig dir que
em sentia portada per la marea –és divertit perquè això li vaig dir mentre ens
banyàvem-, sense ser del tot conscient dels meus actes en cada moment del dia.
No és pesantor, sinó com si flotés sense acabar de decidir cap a on vull que em
portin. Perquè em porten, no em porto jo mateixa. No és que no faci res, és que
només veig. Veure és viure? Viure de veritat, vull dir. Parlo de veure, no de
mirar. Mirar inconscientment; no ser conscient del que veus. Mirar és saber que
veus i el que veus. Mirar és portar una mirada. Mirar és un acte, és actuar, és
fer la feina d’anàlisi del que veus. Podríem dir que hi ha dues maneres d’estar
al món: veure’l o mirar-lo. Però veure el món, sense prestar-hi atenció, sense
portar-hi mirada, sense actuar sobre el món amb la mirada, és viure?
Mirar
ens fa conscients de l’espai que ocupem. Ens fa conscients d’un cos –del nostre
cos, primer, dels altres cossos, després- que ocupa espais i que es mou i que
té unes necessitats i unes satisfaccions. L’acte de mirar és un acte corporal.
Mirar és tenir cos i ser-ne conscients. Veure és... que et porti la marea?
Veure és pensar en tot i en res però sobretot no pensar en els cossos que
t’envolten a cada moment, en cada espai. Estar en un lloc sense prestar-hi
massa atenció. Estar però no ser-hi. Estar-hi físicament però no mentalment. Si
volem viure realment hem de veure menys per a donar pas a la mirada. Per això
he decidit mirar-me per a deixar de veure i agafar consciència de l’entorn
–sigui quin sigui-, de les persones –siguin qui siguin-, i ser en cada lloc del
món i no només estar-hi físicament, que això seria massa poc gratificant i poc
viscut.
Interessant la distinció de veure (acte físic) i mirar (reflexió)!!
ResponEliminaGràcies Manel!! De fet es podria fer la mateixa distinció entre sentir (acte físic) i escoltar (parant l'orella), crec!
Elimina