(V) Dilluns de coros

 «Però deixa’m dir-te que si feminista tu vols ser, cal deconstruir-se també...».

Les caputxes de vellut vermell lluint fins a terra conquerint els carrers. Bruixes que es concentren per fer coses de bruixes: canviar el sistema. Si existeix res que s’apropi a la màgia és tombar el patriarcat. Perquè sembla impossible, però ens aferrem a seguir creient en el canvi. Som la caputxeta que arriba a casa la iaia i es renta les mans, perquè estan tacades del color de la caputxa.

Noies valentes que s’omplen els pulmons d’aire i la panxa de cervesa, que expulsen veritats per la boca. Paraules esmolades com dagues, afilades, que es claven a qui escolta cançons i no espera sentir-les totes de cop. Avui servim un batut d’injustícies fàcil de digerir, només cal escoltar. Amanit amb vinagre i extra de sàtira. Cal aprofitar l’excusa del carnaval per dir les veritats ben altes.

  Canto, canto i canto, i avui res em fa petita. Sento la meva veu abraçada per la de les companyes. Avui no callem. Cantem, a estones cridem. També ens emocionem, de ràbia, d’injustícia, però també d’esperança. Avui fem soroll. El lila està molt bé, però avui som vermelles, igual de verinoses que el bolet dels contes de fades. O de bruixes. Avui mosseguem les orelles de qui ens escolta i ens vol callades. Salut! Avui va per tu. Ni perdó, ni redempció. Avui toca que sentis vergonya, que acabis vermell com les capes, que t’incomodis, que no sàpigues cap a on mirar. I que reflexionis. Avui sobretot, volem interpel·lar-te i que et sentis interpel·lat. Que et vegis reflectit en les nostres paraules i que no ho puguis suportar.

Re menor, fa, sol, do. Se’m trenca la veu. Tinc els ulls humits i la pell de gallina. A la Puput cantem sobre la barra. Sobre les cadires. Avui assenyalem amb el dit. Els del ceptrot són fastigosos a tots els pobles o només aquí? El carnet de feminista et permet assetjar quan surts de festa? Posar un punt lila a la festa que organitzes garanteix que no siguis un matxirulo? És evident que #notallmen, però deixeu de donar-li la volta a la truita, home. Va per tots, val més pecar d'excés que de falta. 

Sona la cançó de l’Angèle que vam versionar per Skype, no sé si emocionades per poder crear o enfadades per tota la ràbia que sentíem. Ara que la cantem totes és encara més bonica, ens la fem nostra. Els pèls de punta i les emocions a flor de pell. Es crea un espai de seguretat que ens abraça i que es torna casa. Estem en una bombolla que es trencarà quan parem de cantar, ens separem i tornem cadascuna a casa seva, atentes als carrers foscos, a les figures sospitoses, taral·lejant les lletres i amb una sensació agredolça a la butxaca perquè la màgia s’ha esfumat per la por del camí de tornada.

Enguany sense poder sortir, però podem cantar cadascuna a casa amb ganes. Perquè per mala sort, la cançó encara no ha passat de moda: 

BALANCE TON PUNT LILA

Es parlen tots com animals

A veure qui la té més gran

Un fill de puta sempre es diu

Deixeu a les putes en pau

 

Espai jove tots al carrer

Volem un lloc per al jovent

Però pel 8M no ho entenc

Ells no surten ni un moment

 

PRE-TORNADA

Un punt lila...

1, 2, 3, ja ens hem salvat 

de totes les que hem cagat

El punt lila

I creus que ja us heu salvat

El punt lila...

 

TORNADA

Però deixa’m dir-te que

Un punt lila no és suficient

Si feminista tu vols ser

Cal deconstruir-te també

 

Si dius que la vostra entitat

Ara és molt feminista

Les dones hi són també

I gairebé hi ha paritat

 

Oh que no ho entens

Que no és suficient

Si no fas també el pas

De canviar tu mateix

 

Però deixa’m dir-te que

Un punt lila no és suficient

Si feminista tu vols ser

Cal deconstruir-te també

 

PONT

No volem punts pilila

Volem respecte al carrer

I de festa també

El punt lila

El punt lila

 

Però deixa’m dir-te que

Un punt lila no és suficient

Si feminista tu vols ser

                                                                         Cal deconstruir-te també