Revisa la ferida

    Aigua i sabó - res de topiònic-, i bufem. Si calen punts, n’hi posem. Com està la ferida, encara supura? Cura, sana, culito de rana, si no se cura hoy, se curará mañana. Els nostres esforços d’infermeria literària acaben aquí. Durant la setmana volíem ser un oasi, o l’amiga imaginària amb qui comparteixes complicitats fabulades. Volíem donar dosis de ficció com a ansiolític, i animar a tothom a tirar del carret de records. Que en un món on tot va cap endavant, ens oblidem de mirar enrere, del poder dels records, del de la imaginació. Al llegir, recordem activament. El cervell, gràcies a les experiències passades que hem viscut, reconeix les situacions on ens porten les paraules. I és el que us hem volgut oferir a falta de carnaval. Viure el record és millor que lamentar-se, que pensar en el que hem viscut i no en el que ens hem perdut -que simplement no existeix, gràcies per tant, Manel. Els records tenen el do de transportar-nos. I ara més que mai, necessitem deixar-nos endur per tot allò que ens falta. Sense ser somiatruites o llunàtiques, simplement lectores.