Tu a Paris i jo a Barcelona

*Riiiiiiiiing

- Hola amiga, com estàs?-. Que no, que és broma. Que parlem per Skype i per Whatsapp, ni que fóssim boomers. Bé, de tant en tant parlem per telèfon... La broma no és broma. Potser una mica analògiques som, però tenim la sort de no ser dels dos mil. Cada dia que em llevo agraeixo tenir blog i no tik tok. Ja parlarem de les diferències generacionals, i de la pre post exposició a les xarxes socials que, ÒBVIAMENT, ha canviat el patró de relació fent que les últimes generacions que valen la pena són les dels late 90's. Un altre dia, d'acord? -. Si algú té la pell molt fina, apuntar que és un statement irònic i performàtic, que no voldria jo tenir enemigues.

Seguim a distància, imaginant-nos que tenim l'espai per compartir un cafè entre núvols de paraules i idees que no deixen dormir. Ah! I a totes les que ens llegiu: joder, gràcies. Encara que ens haguem acostumat que el món està del revés - i Donald Trump a l'hospital- la situació segueix sent tan densa que queda molt per desfilar. Sense cap pretensió, seguim amb la segona temporada que esperem que no sigui un spin-off sense gràcia. A reveure! <3