Referents femenins mediocres

Referents femenins mediocres 

    Volem ser referents femenins mediocres, jo i les meves amigues. Fer-ho malament, ficar la pota, fracassar, no merèixer l’oportunitat que estem tenint, ser unes patates, ser negades. Totes les referents són donasses al·lucinants que han aconseguit despuntar perquè eren verdaderament impossibles d’ignorar de tant que brillaven. Nosaltres no. Fem una oda a la mediocritat. Volem ser dolentes, fracassar. Volem revolucionàriament aspirar a ser vulgars, a ser visiblement poc exitoses. A ser visibles, sense la condició obligatòria de brillar, de ser les millors. Volem ser el catedràtic inepte que ningú entén com ho ha arribat a ser i el cantant punk que desafina i sempre està afònic. Volem ser-ho! Volem oportunitats reals, oportunitats de fracàs. Perquè si acceptem que ho podem fer malament, se’ns despertarà alguna cosa dins que ens portarà a començar a fer. Sense judicis de resultats que ens ho impedeixin. I segurament, en un procés expressament evocat al fracàs, a base de la repetició serem més bones. I ho farem millor, pel simple fet de fer-ho malament. O de fer-ho i prou. I no importarà si ho fem malament, perquè l’objectiu era fer-ho, i de fet, ho estem fent. I ens sentirem realitzades, i lliures perquè ens haurem desprès de la càrrega del “fer-ho bé”,  de la perfecció. Malament, però fent-ho.  A més a més, dins del procés d’equivocar-nos, alguna l’encertarem. I l’encertarem tant, que serem brillants. Perquè ser brillant es decideix després, amb els resultats sobre la taula i no durant el procés. I és trist, perquè per ser visibles, se’ns exigeix ser brillants, i queda amagada la lliçó que per ser brillant, s’ha de passar per mediocre. Com que no hi ha referents mediocres, només de brillants, al no ser brillants des de l’inici, no ho fem. I per tant, no produïm coses susceptibles a posar-les sobre la taula i que, en efecte, siguin brillantíssimes. Se’ns diu que per ser visibles hem de ser bones, i jo dic fuck it. Volem ser referents mediocres. Sí, em presento candidata a la mediocritat. Visiblement dolenta. Negada per les que vinguin, que puguin ser millors en el procés d’entendre que també ho poden fer malament. I que passant per mediocre, estàs a mig camí de brillant.