La cuina

 A la cuina és on queda l’últim raig de llum de la tarda, a casa meva. I l’he volgut aprofitar: m’he posat a endreçar-la, rentar els plats que no cabien al rentavaixelles i a fer escalivada. 

Miro per la finestra i veig el reflex del campanar a la finestra dels veïns mentre rento l’albergínia i el pebrot. Les melodies de les cançons que escolto s’escapen per la finestra, que està una mica oberta perquè, quina calor avui. Miro al cel i veig que està molt molt blau. T’has fixat que no hi ha cap estela de cap avió? Un cel blau immaculat, sense cap rastre de blanc que l’esgarrapa. Tan blau. Poso la safata dins del forn. És realment molt al·lucinant com s’allarguen les hores de llum i com té un color tant bonic, tant de primavera. Pensar que estic perdent la primavera em posa nostàlgica. No trista, sinó enyorada de la primavera passada; gelosa de que jo de l’any passat la va poder disfrutar.

Rento l’últim plat i ja fa olor a verduretes cuites. També s’escapa per la finestra, als veïns els hi entra gana. Mentre esbandeixo, penso com de similar és la sensació que tinc a la de tarda d’estiu que a ningú li ve de gust quedar – ni a tu realment-. Llavors, estàs massa avorrida per estar de bon humor, massa poc de bon humor per fer el que sigui per no estar avorrida, i així un bucle infinit que s’arrossega i les hores van passant. La sensació l’acompanya no tenir cap obligació ni objectiu a complir en el dia, per tant ets lliure perquè pots fer el que vulguis però a la vegada omplir les hores et fa esclau. Dono la volta a les verdures. També tinc una sensació estranya i totalment imaginària. La sensació com si estigués al meu poble – o com m’imagino que seria per les amigues que m’han explicat les seves anècdotes d’allà, sempre un allà diferent- sense masses coses a fer, sense masses amics amb qui fer-les. Passant les hores avorrida, farta i tanmateix relaxada. Lluny de la possibilitat de veure la teva gent i passejar per la teva ciutat, que t'avorreix però et dona una serenitat, una pau inesperada. El forn pita, amb unes manoples trec la safata calenta i la poso sobre els fogons apagats. Ja gairebé és fosc fora la finestra de la cuina.