Ojalá alguien tirara a la señorita Olga dentro de un contenedor de basura

Primer dia que aconsegueixo despertar-me a una hora decent. Hi ha unes senyals anomenades Zeitgebers, que ens ajuden a regular el cicle circadià i mantenir-nos despertes durant el dia. La principal és la llum. He corregut cap a l’estudi mig adormida per tal que em donés el sol a la cara, els Zeitgebers actuessin i em despertés d’una punyetera vegada. Que fort, ja hi ha molta llum des de primera hora del matí. Tot i que cap dia acabi de fer clar, ara m’està venint un resol de migdia – a través de la finestra – que m’està donant la vida.

Ahir vaig trobar un llibre de quan era petita, i em vaig adonar que és el meu llibre preferit. Bueno, més o menys. Del top 10 segur. Es diu Ana Tarambana i és de la escriptora i millor il·lustradora del món mundial, la Lauren Child. I es que aquest llibre  va estar a punt de fugir de les meves mans. A la portada hi ha una pegatina que posa: Ada, 5è. És el record d'haver estat en una paradeta d’intercanvi de llibres que vam fer a l’escola. Crec que va ser en aquell moment que em vaig adonar que era el meu llibre preferit: tot i que trobava llibres que m’agradaven, no aconseguia trobar cap que em semblés un tracte just per intercanviar amb el meu. El més curiós de tot, és que sempre m’havia encantat però no recordo haver-lo acabat mai però si començat mil cops. Avui l’he acabat. I per fer-vos una idea de lo molt brillant que és us deixo un recull de frases estel·lars:

<<Queridos Melchor, Gaspar y Baltasar: si existís de verdad, ¿podriaís traerme una linterna? Y si no existís, ¿alguien podría encargarse de traerme una linterna?>>

<<Al verme, la señorita Olga me hace un comentario grosero de los suyos, qué bien que por un día llego a tiempo y qué pena que resulte incompatible con cepillarme el pelo. Dice: “¡Ana Tarambana! Tienes el aspecto de haver escapado de un contenidor de basura”. Ojalá alguien tirara a la señorita Olga dentro de un contenedor de basura.>>

<<Le cuento que estamos investigando la desaparición de la copa de plata... y cuál fue el momento exacto de la desaparición. Por ejemplo, podria ser que la hubieran robado justo después de la inundación de los Servicios de chicos. Y Alexandra dice: “¿Sabes qué, Ana Tarambana? Me parece que te traes algo entre manos”. Lo que resulta una obviedad, puesto que acabo de explicárselo.>>

Bua, de veritat que l’Ana Tarambana em representa. Em sento tan identificada amb ella, i he descobert a la contraportada que hi ha 6 llibres més. En serio, l’heu de llegir. Quines ganes que tornin a obrir les biblioteques.

Resulta que no sóc l’única que amb el confinament s’ha posat nostàlgica. Una companya de facultat de la meva mare, li ha enviat un correu explicant-li que ha trobat un treball seu tot fent neteja al traster sobre conductes humanes de autoaseo, autocontacto y bodycross – que consistia en un treball d’etologia sobre com es comportaven les persones a les cues del mercat i als semàfors en vermell – en original i escrit a màquina. En el correu també deia, que no tenia clar que aquell fos la seva direcció electrònica actual, i que si ho era, no li havia costat massa trobar-la. I que com li anaven les coses, i que si volia que li enviés el treball de vuelta. La meva mare reia, i deia que no sabia si explicar-li que ara era doctora en etologia. Recordava perfectament a la seva companya, però clar, amb uns gairebé 40 anys menys dels que deu tenir actualment.

 Suposo que l’avorriment et fa buscar entreteniment més enllà del que estàs acostumat, i a vegades et dona per pensar en coses passades. Potser no és nostàlgia, sinó la reflexió sobre el que ens agradava i descobrir si ens segueix agradant. Estic totalment a favor de rellegir un llibre que ens agradés moltíssim i si ja no gaudim tant, abandonar-lo, acceptar-ho i punt. Els últims dies estem bombardejades d’activitats per fer, i hobbies per descobrir, llistes de sèries i pel·lícules per devorar... Sembla que estiguem obligades a anar únicament cap endavant, a viure en realitzar-nos cada vegada més, en més àrees i activitats diferents. Que el gaudi es trobi en la sensació de progrés i no en el moment en sí. En tatxar de les llistes que ja has vist tots els capítols de friends, i llavors disfrutar-ho. Què vols que et digui, hi ha certes coses, que val molt la pena repetir. Com el llibre de l’Ana Tarambana.