Melmelada de dinosaure

Diuen que pels voltants del dia que s’acabi el confinament, ha de caure un meteorit. Imagina que tots els dies de compte enrere fossin els darrers. Passar-los de passada esperant al gran dia per sortir al carrer. Tu pensant en tot el que faràs i com d’estupendo serà, i pam. Just en el moment d’obrir la porta de casa i per fi posar un peu a la vorera i trepitjar una rajola – de les que esquitxen, quina mala sort- el món s’acaba. Vivim una mica així sempre. Vivint pel que vindrà. Som com petits dinosaures que mentre es reconforten pensant en els plans que faran la setmana següent, viuen aliens al meteorit que caurà demà i els deixarà amb textura de melmelada.