La quarantena i Noruega

Imagina que truquen a la porta de fusta d’un pis d’estudiants noruec i diuen:

- Sabeu que us haureu de quedar aquí, no? Noruega tanca les fronteres! –  en un anglès d’entonació francesa.

Imagina que agafes el mòbil i veus un missatge de la teva mare. Diu: truca’m. Oh, oh. Merda. I segueix imaginant que fa una hora feies vida normal, passejant per muntanyes nevades pròpies de les pel·lícules de Nàrnia, i atiborrant-te de Banana Bread amb Nutella i kanelbulle. A més, que feies broma de la possibilitat de quedar-se en quarantena a l’habitació desordenada de l’Erasmus de la teva amiga fent una sèrie de videoblogs amateur– amb banda sonora pròpia inclosa-.

I, imagina, que has de canviar el vol, pagar molts diners i córrer cap a l’aeroport. Enlairar, i que entre els núvols que un azafato molt ben plantat, just abans de l’aterratge, llegeixi una llista anguniosa i llarga en la que enumera els vols que no sortiran al llarg de la nit. Uf. No diuen Barcelona.

Imagina a la fi arribar a l’aeroport del Prat, trobar el cotxe de l’heroi del dia, el pare de la teva amiga, i dormir. Despertar el dia següent a les tres del migdia. Despertar-se en quarantena, o per els i les més primmirades, confinament – no ens enganyem, a efectes pràctics és el mateix.

Imagina-ho, perquè el teu cervell està frisant per que hi hagi alguna mena d’activitat dins del crani. Material contra l’avorriment. Sé que estàs avorrit o avorrida, i això no és obligatòriament negatiu. L’avorriment és important perquè ens ajuda a ser creatius. Potser, després d’aquests dies de confinament, tothom serà la bomba de creatiu.

Primer dia de confinament, ni tan mal. Semblava el típic diumenge plujós que des de que et lleves saps que no caldrà que et treguis el pijama. Ja m’he posat a pensar totes les activitats que vull fer dins de les quatre parets de casa meva. Ja m’he posat al dia dels memes de persones als balcons cridant bingo, cantant la Tusa o jugant a pim-pom. Ja he començat una sèrie de Netflix. I també, ja he fet una videotrucada amb les meves amigues. Welcome to la quarantena, o home. Que torna a ser, a efectes pràctics, el mateix.

I quina sort fer confinament on el fem. Us imagineu fer confinament a un país de fama d’avorridíssim? Dels que no parlen fort pel carrer i et miren malament si alces la veu al metro. Quina sort del sentit de l’humor de casa, de la manera de fer d’aquí. Sort del mediterrani i la seva gent. Sort també que els teus amics i amigues estiguin en les mateixes. I de la família. L’altre dia vaig conèixer un australià que viu en un pis relativament a prop del meu pis d’estudiants a Gràcia, i els protagonistes del seu confinament són, atenció: una dona embarassada i la seva parella, i un italià d’uns 40 anys. Què divertit i pobre. El seu confinament sembla una Sitcom. M’ha dit que is going to be crazy if I don’t sneak out of this house. Espero que molt boig no es torni, perquè en algun moment o altre haurem de fer els xurros que vam dir que faríem. Qui sap, potser seran els xurros acompanyats de la conversa més al·lucinant gràcies a les històries que porti les condicions de la seva tancada.

Ara estic veient que no em queda bateria al portàtil, el carregador està al pis de Barcelona i la meva germana que és de les gairebé úniques persones que no teletreballen, porta dins la seva motxilla vermella un carregador igual que el meu. No li dieu a ningú, però va de casa el nòvio a casa meva – avui últim dia, m’ha dit- i m’hauré d’esperar fins demà al migdia per acabar d’escriure.

Un dia després us puc dir que ja no teletreballa, ja es queda a casa amb mi i ja tinc carregador. Final feliç. Tusen takk per llegir-me!